Viure la realitat i no un decorat

Fa mes i mig que vaig arribar a Santa Cruz de la Sierra, ciutat de la zona oriental-tropical de Bolívia. Durant el primer mes he estat actiu, participant en el projecte de cooperació pel qual he vingut: un centre d’atenció a dones en situació de prostitució. No és difícil veure, en el meu treball com a psicòleg, tant les similituds com les diferències en la forma en què s’expressa el patriarcat en aquest país, en comparació, per exemple, amb la realitat que conec de moltes dones en la mateixa situació a Mallorca. He pogut atendre molts casos individuals i estic observant com operen aquí la qüestió ètnica i la situació socioeconòmica a l’hora de determinar la vida d’aquestes dones. Sens dubte aquesta experiència m’ajudarà a comprendre la complexitat de la prostitució com a sistema global i, amb això, al desenvolupament de la meva professió per a lluitar per millorar la qualitat de vida de les persones.

No obstant això, aquests últims 10 dies el projecte s’ha aturat i amb això, naturalment, la meva participació en ell. Gairebé tota la ciutat i part d’altres grans ciutats del país estan parades. Han detingut la seva activitat per les protestes que estan tenint lloc després de desconèixer, els sectors conservadors del país, la legitimitat del resultat de les eleccions del passat 20 d’octubre que van donar una nova victòria al president Evo Morales. S’ha vist afectat el projecte i pràcticament tot el que podria fer com altres activitats de formació, d’oci o turístiques.

Malgrat les dificultats, aquesta situació em condueix a una reflexió: he recordat als qui han criticat les protestes que defensen els drets civils i polítics de les últimes setmanes a Barcelona. Alguns deien que era injust per als turistes que visitaven la ciutat. No fa falta tenir un màster en politologia per veure que les distàncies entre aquelles protestes i les actuals a Bolívia són, senzillament, abismals. Així i tot, en aquest context, veuria injust queixar-me o que algú es queixés per mi per trobar-me amb aquestes protestes i veure’m obligat a suspendre el meu voluntariat, malgrat sigui, de moment, només durant uns dies. Al cap i a la fi ni Barcelona ni Santa Cruz de la Sierra són ciutats de cartró. No són decorats ni per a turistes ni per a cooperants. Són poblacions vives amb conflictes socials i polítics que formen part també de la seva realitat. Qualsevol visitant hauria d’interessar-se i preocupar-se per ella. No tant per les formes de la protesta sinó per les seves causes reals i de fons.

Així, crec que l’objectiu de la participació en un projecte de cooperació no només hauria de ser la formació pròpia a nivell tècnic –que és molt important–, sinó, sobretot, el desenvolupament dels valors humans, socials i comunitaris que ens facin anhelar construir una realitat de drets per al poble que visitam i per al nostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *